Etiòpiques

LÉOPOLD SÉDAR SENGHOR

Sinopsi:

Etiòpiques és un recull de poemes molt ancorats en l’espai temps del poeta: l’Àfrica de la seva infantesa, els seus amors, el seu combat polític i ideològic. Seria absurd, però, parlar de poesia autobiogràfica. El poeta passa de la seva història personal, de l’esdeveniment real, a l’evocació llegendària, de la Història al mite. És per això que Etiòpiques no ens pot deixar insensibles, encara que no llegim els textos en la llengua original, encara que el combat de la negritud (…), ens sigui estranger. Tot això, gràcies a l’alquímia de la poesia, als mots, a les associacions que produeixen imatges, a les sonoritats i als ritmes, evocadors per ells mateixos. No ens deixem aturar pel que ens sembla que no entenem. La poesia de Senghor no s’adreça a la raó sinó a l’emoció, i no l’«emoció negra» (…), l’emoció universal.

Extret de la presentació

L’autor:

Léopold Sédar Senghor (1906-2001) va néixer a la petita ciutat costanera de Joal, al Senegal però fins als set anys va viure a Dyilôr, al poble de la seva mare. Fill de família benestant i mestissa: el seu pare era catòlic, encara que polígam, i la seva mare musulmana i animista. Es va inscriure al lycée Louis-le-Grand de París; universitari brillant, va estudiar literatura, grec i llatí i va ser el primer agrégé africà. Durant la Segona Guerra Mundial serví França en un regiment colonial, i va ser fet presoner el 1940. El 1945 fou elegit diputat pel Senegal a l’Assemblea Nacional francesa i el 1960, amb la independència, esdevingué el primer president del país africà. Va ser reelegit successivament fins al 1980.

Durant els seus anys d’estudis a París va fundar juntament amb el martiniquès Aimé Césaire i el guaianès Léon Gontran Damas la revista L’Étudiant Noir on expressa per primera vegada la seva idea de la negritud: assumir la identitat i la cultura africanes com a font d’orgull i de sistema de valors aptes per a la modernitat.

Tot i els anys passats a l’ensenyament i la seva rellevant carrera política, Senghor es definia com a poeta. Entre les seves obres cal citar Chants d’Ombre, Hosties Noires, Nocturnes, Élégies majeures…

Traduït del francès per Josep Maria Fulquet

Any de publicació: 2008

• Categories: poesia