Amkul·lel, el nen ful

AMADOU HAMPÂTÉ BÂ

Sinopsi:

«A l’Àfrica, quan un vell mor, una biblioteca es crema»

L’autor d’aquest frase, Amadaou Hampâté Bâ, és també el narrador d’aquest primer volum de memòries que recull els períodes d’infantesa i adolescència a Mali del jove ful quan era conegut pel seu sobrenom: Amkul·lel.

Un dels esperits més brillants de l’Àfrica negra explica aquí, en una llengua saborosa, senzilla, poètica i alhora plena d’humor, la seva formació tradicional —en una família de l’aristocràcia ful que ha marcat la història del seu país—, l’alcorànica —religió que va abraçar el seu pare— i també la que va rebre de l’escola francesa —implantada a les colònies per formar els futurs funcionaris i intel·lectuals.

Amadou Hampâté Bâ va dedicar tota la seva existència a recollir les tradicions orals, conscient de la mutació de la seva cultura. Nombroses històries que han fet la Història del seu país s’han anat intercalant en el relat de la seva vida, per acabar lliurant una obra en la qual l’oralitat ha estat fixada «sobre paper».

El lector que s’acosti a Amkul·lel, el nen ful es trobarà una obra rica i plural: d’una banda és un llibre de memòries barrejat amb apunts etnogràfics de la vida a la ribera del Níger, una crònica històrica sobre l’Àfrica a cavall dels segles xix i xx que té episodis de novel·la d’aventures, i, de l’altra, és un recull de literatura oral que va més enllà de l’anècdota per confegir un relat carregat de saviesa i humanisme. Amkul·lel, el nen ful també és una invitació al viatge i al descobriment de l’altre.

L’autor:

Amadou Hampâté Bâ va néixer l’any 1900 a Bandiagara (Mali), descendent d’una gran família de l’Imperi ful de Macina.
Escriptor, historiador i filòsof, va ser una de les personalitats que més va contribuir a fer conéixer les cultures orals africanes, sobretot a la UNESCO, on va ser membre del Consell executiu.
Entre la seva obra considerable podem citar Koumen, L’éclat de la Grande Étoile, L’étrange destin de Wangrin i Vie et enseignements de Tierno Bokar, que ha inspirats dues adaptacions teatrals de Peter Brook.
Va morir el 1991.

Traduït del francès per Goretti López i Helena Reig

Any: 1998
2a edició

• Categories: narrativa